Cançó n.21/2010 : MAINOESTARD

Cançó n.21/2010

>> dimecres, 20 de gener del 2010

Pel balcó es veien les llums de la badia i de fons, algun llamp aclaria la nit rotunda. No se'n sabia avenir que ell ja no hi fos, no podia creure que mai més hagués de compartir aquell llit massa gran i vell. En el fons, tenia un sentiment d'alleujament tan gran que fins i tot hagués cridat enmig de la foscor pregona. Però no ho va fer. Es va estirar i va preferir comprovar com callava la nit.

7 comentarios:

LEBLANSKY, 20 de gener del 2010, a les 23:29: Quan he llegit Sakamoto, he pensat que la cosa aniria d'experimentació i demés, i no, resulta que és una preciosa revisió d'un clàssic. Què bonic!
llum, 20 de gener del 2010, a les 23:43: Trobo molt interessant el Sakamoto com a pianista i la seva evolució desde aquella mítica Yellow Magic Orchestra, però a vegades trobo que és una mica pedant i pesat . Ara, quan està inspirat és grandiós . I en aquesta col·laboració amb el matrimoni Morelenbaum en el album CASA , interpretant clàssics de la musica brasilera ,està(n) espaterrant(s) . M'agrada que t'agradi.
avui, 20 de gener del 2010, a les 23:43: Has definit de manera sublim i sorprenent sensacions que he viscut, però com deieu, mai no és tard per a viure. N'hi ha d'altres llits grans i nous i diverses escalfors que abriguen noves il·lusions. La música genial!
llum, 21 de gener del 2010, a les 0:13: Me n'alegro que t'agradi la música. Trio la música que m'agrada i que em produeix alguna sensació . I si això ho puc compartir amb algú , ja no es pot demanar més. Per cert, a quin blog vius tu, AVUI?
avui, 21 de gener del 2010, a les 8:51: No hi visc a cap, però si faig sovint moltes visites concretes, el teu està sent un nou lloc. Gràcies per oferir-lo!
el paseante, 22 de gener del 2010, a les 1:47: Com diu el Leblansky: és bonic el que has escrit.
llum, 22 de gener del 2010, a les 10:00: Paseante, gràcies una i mil vegades per passar per aquesta casa.