TAV, AVE, TGV
>> divendres, 29 de gener del 2010
La terra, separada per paral·les infinites i un cel que mai no les troba.
Natura sòbria com els colors dels camps espurnejats d'arbres.
Camins que semblen no portar enlloc, cap vestigi de vida animal. Només el verd i l'ocre i l'ombra del dia que se'n va.
Ones sota el cel tan suaus, tan soles.
No saps on ets, però si on vas.
Pobles sense nom al final de la ratlla, unes quantes llums ataronjades confonent-se amb la nit.
La resta, etèrea, sense dimensió, suspesa al no res.
No sé on soc, però si on vaig.
Natura sòbria com els colors dels camps espurnejats d'arbres.
Camins que semblen no portar enlloc, cap vestigi de vida animal. Només el verd i l'ocre i l'ombra del dia que se'n va.
Ones sota el cel tan suaus, tan soles.
No saps on ets, però si on vas.
Pobles sense nom al final de la ratlla, unes quantes llums ataronjades confonent-se amb la nit.
La resta, etèrea, sense dimensió, suspesa al no res.
No sé on soc, però si on vaig.
Entrades
.JPG)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada