Cançó n.18/2010

Segones oportunitats

Avui, en el culebrot tevetresenc de Ventdelplà ( una meravella com n'és de sedant, millor que la tila i el trankimazin per quedar anestesiat) es parlava de segones oportunitats. De com , malgrat els errors comesos, sempre es pot tornar a començar. És bonic pensar que de veritat la vida sempre te'n dona de segones oportunitats, fins i tot terceres i quartes. Però és així realment? De veritat després d'haver-te equivocat de mig a mig, pots - un cop admesos els errors - tornar a projectar, a fer plans, a pensar que torna a ser el primer dia de la teva vida? No n'estic tan segura. Suposo que has de ser molt fort, molt decidit per emprendre una nova línia vital. Per tant, si has estat feble per equivocar-te, tindràs prou força per enfrontar-te als nous obstacles que se't posin per davant? Algú que hagi estat a la presó sabrà perfectament que quan surti, malgrat tots els cursos de reinserció a la societat, malgrat que hagi fet un canvi de mentalitat, que hagi fet fins i tot una carrera, no estarà prou preparat per aquesta segona oportunitat. El més probable és que, depenent de la condemna, hagi passat molt temps. Potser en aquest temps la família haurà desaparegut, els amics potser també, el mercat de treball és cada cop pitjor i si a sobre vens d'una condemna... Com t'hi poses davant la vida amb tot aquest pes extra, com te'n surts? Has de ser una pedra . Si la vida ja és prou dura per la gent que ho tenim fàcil, imagina't un pres. I les víctimes d'un desastre com el terratrèmol d'Haití? Si han sobreviscut (en el millor dels casos) quina és la segona oportunitat que els dona la vida? Potser la vida mateixa, però carai, quin panorama més espantós els espera.
Tot i així, encara que aquesta reflexió sembli molt pessimista, no ho és. En el fons m'agrada pensar que encara que cometis errors, hi puguis posar remei . Que si t'equivoques, no passa res. O si que passa, però que aquí no s'acaba el món. La idea mateixa de tornar a començar, començar de cero, volver a empezar, begin the beguine, em sembla molt atractiva, molt estimulant. L'altre dia, el paseante , un blocaire que escriu com els àngels, deia que si pugués canviar el món el que faria seria "tornar enrera, treballar per ser útil, no estirar més el braç que la màniga, no consumir més del que necessito, pensar més en la resta de gent que en mi mateix".Penso que és un molt bon punt de partida per qualsevol que vulgui tornar a començar. Hagi fet el que hagi fet en les seves anteriors vides, carregades o no d'errors. Jo mateixa el subscric ara mateix. El vertígen que suposa trobar, com diu el poeta, que "tot està per fer i tot és possible" és realment l'adrenalina que necessito ara mateix.