Cançó n.18/2010

>> diumenge, 17 de gener de 2010

Segones oportunitats

Avui, en el culebrot tevetresenc de Ventdelplà ( una meravella com n'és de sedant, millor que la tila i el trankimazin per quedar anestesiat) es parlava de segones oportunitats. De com , malgrat els errors comesos, sempre es pot tornar a començar. És bonic pensar que de veritat la vida sempre te'n dona de segones oportunitats, fins i tot terceres i quartes. Però és així realment? De veritat després d'haver-te equivocat de mig a mig, pots - un cop admesos els errors - tornar a projectar, a fer plans, a pensar que torna a ser el primer dia de la teva vida? No n'estic tan segura. Suposo que has de ser molt fort, molt decidit per emprendre una nova línia vital. Per tant, si has estat feble per equivocar-te, tindràs prou força per enfrontar-te als nous obstacles que se't posin per davant? Algú que hagi estat a la presó sabrà perfectament que quan surti, malgrat tots els cursos de reinserció a la societat, malgrat que hagi fet un canvi de mentalitat, que hagi fet fins i tot una carrera, no estarà prou preparat per aquesta segona oportunitat. El més probable és que, depenent de la condemna, hagi passat molt temps. Potser en aquest temps la família haurà desaparegut, els amics potser també, el mercat de treball és cada cop pitjor i si a sobre vens d'una condemna... Com t'hi poses davant la vida amb tot aquest pes extra, com te'n surts? Has de ser una pedra . Si la vida ja és prou dura per la gent que ho tenim fàcil, imagina't un pres. I les víctimes d'un desastre com el terratrèmol d'Haití? Si han sobreviscut (en el millor dels casos) quina és la segona oportunitat que els dona la vida? Potser la vida mateixa, però carai, quin panorama més espantós els espera.
Tot i així, encara que aquesta reflexió sembli molt pessimista, no ho és. En el fons m'agrada pensar que encara que cometis errors, hi puguis posar remei . Que si t'equivoques, no passa res. O si que passa, però que aquí no s'acaba el món. La idea mateixa de tornar a començar, començar de cero, volver a empezar, begin the beguine, em sembla molt atractiva, molt estimulant. L'altre dia, el paseante , un blocaire que escriu com els àngels, deia que si pugués canviar el món el que faria seria "tornar enrera, treballar per ser útil, no estirar més el braç que la màniga, no consumir més del que necessito, pensar més en la resta de gent que en mi mateix".Penso que és un molt bon punt de partida per qualsevol que vulgui tornar a començar. Hagi fet el que hagi fet en les seves anteriors vides, carregades o no d'errors. Jo mateixa el subscric ara mateix. El vertígen que suposa trobar, com diu el poeta, que "tot està per fer i tot és possible" és realment l'adrenalina que necessito ara mateix.


7 comentarios:

- assumpta - 18 de gener de 2010 a les 19:49  

Crec, com tu, que tothom ha de ser mereixedor d'una segona oportunitat.

Però també hi ha vegades, moltes, que la vida ni tan sols et brinda una primera oportunitat. O si la ofereix tot i fent bé les coses, et desmunta i et fa caure trencant-te en mil trossos.
I això també és molt dur.

Cada dia en llevar-nos podem canviar el món (altra cosa és que ho aconseguim), no cal esperar una nova vida per intentar canviar les petites/grans coses que no ens agraden o no estan bé en el nostre dia a dia. En un dia no ho aconseguirem, però la constància tard o d'hora dóna els seus fruits.

M'ha agradat molt aquest post Llum!
Tan de bo que la vida ens podés portar pel camí encertat sempre!
Petons.
=)

Zincpiritione 18 de gener de 2010 a les 22:18  

Jo no hi entenc gaire, però demano que si, pransemple, a la Barrachina li donen una segona oportunitat a la vida, no sigui actriu! Que dolenta que és, perfavort!

llum 18 de gener de 2010 a les 22:52  

Ziiiiiinc! Que falís que estic , casumeseune! Quin honor tan aaaalt! ara ja em puc moriiir. Tu per aquesta humil morada... Estic molt contenta, molt que hagis passat per aquí ! I estic d'acord amb tú.La Barrachina ho fa molt malament. No hauria d'haver marxat mai de La Cubana, allà ho feia bé. Parlant d'actors dolents, no creus que podriem fer un jitparade. Jo poso el primer : Sergi Mateu. Continua tu i aixís fas un post d'aquells tan guapus. Salut i anys Zinc, no te mueras nunca!

el paseante 18 de gener de 2010 a les 23:46  

Tornar a començar també vol dir no fer tota la vida el mateix: la mateixa parella, la mateixa feina, la mateixa casa... Segons com t'ho miris, és com viure diferents vides. Gràcies per la referència. Un petonet.

LEBLANSKY 19 de gener de 2010 a les 0:00  

Doncs mira, la vida és dura i tot el que vulguis, però jo vull pensar que mai no és tard per a viure (m'ha quedat molt seriós: treu-li les connotacions filosòfiques, s.u.p).

llum 19 de gener de 2010 a les 0:10  

Leblansky i paseante teniu raó : mainoestard per a viure. I viure per mí vol dir això : no fer sempre el mateix. Assumpta mcelebro que t'hagi agradat. I zinc, ja t'ho he dit abans, honoradíssima de que es passi per aquí. Ara que hi penso , és ben estrany parlar d'aquestes coses amb algú que no coneixes, no? Potser és que no hi estic acostumada...

Té la mà Maria - Reus 19 de gener de 2010 a les 13:55  

gràcies per linkar-me, faig el mateix amb el teu

una forta abraçada des de Reus

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP