OBAMANIA

>> dimecres, 22 d’abril de 2009



Que Obama aixeca passions, no és cap novetat. No li treurem mèrits si diem que amb l'antecessor que va tenir , tampoc no li era molt difícil. Però tot i així, hem d'admetre que Obama té alguna cosa que electritza, que et fa aturar el que estas fent quan el sents per la tele. Com que els USA són líders de gairebé tot al món quan parla el seu president és com si parlés el propi. Cal dir que nosaltres - els catalans- també ho tenim més fàcil tenint en compte els presidents que tenim ( l'espanyol i el català). Quan parlen aquests dos darrers (ZP i Montilla), és com si sentíssim una lletania llunyana, un zum-zum de moscardó tocanassos que un té ganes de fer fora de casa, un sermó de promeses inabastables, un discurs - bla bla bla - que no se'l creu ni sa mare, una xerrameca que adorm... Per això quan parla Obama és com si entres un raig de llum per la finestra. Fins i tot sense saber anglès, se l'entén. Aquest home trobo que té una mirada neta. No sé si ho farà bé o no. No sé si promourà noves guerres ( seria una sortida a la crisi econòmica perquè ja se sap que allò que es destrueix, algú altre ho haurà de reconstruir) , no sé si el pelaran ( com s'està dient desde el dia de la seva proclamació com a president) , no sé si el pillaran amb una becària fent-li una ... No ho sé. Però ara per ara, aquest home m'agrada. Té un no sé què ... A molta gent l'apassiona. I també el seu lema : Yes, we can. Sí, podem. Aquest eslogan propagandístic que tant bé li ha anat, és en boca de tothom. Fins i tot la publicitat d'aquesta empresa de missatgeria l'ha adoptat : Si Obama pot, nosaltres , segur, també.
PD ( He vist la furgo aquest matí abans d'entrar a la feina)

4 comentarios:

el nadador 23 d’abril de 2009 a les 2:05  

A mi l'Obama no em fa ni fred ni calor, la veritat. Com tot el que ve dels Estats Units. Jo em sento molt europeu i nosaltres som una altra cosa. Però igual sí que aquest home canvia les regles del joc.

Sovint escolto un programa de ràdio que es diu "Versió Rac1". I quan va guanyar l'Obama feien una brometa. Traduien el "Yes we can" com "Sí, fin de semana". Em va fer gràcia.

llum 23 d’abril de 2009 a les 11:28  

Molt diver lo de Rac 1. Bona pensada. Jo també els escolto sovint però això no ho sabia. I pel que fa a l'Obama, a veure , si t'he de ser sincera no és que no em tregui la son, però penso que malgrat en moltes coses no tindrà marge per fer el que li roti, algunes coses les canviara. Com deia en el post, també és cert que el Bush li ho posat ben fàcil, de tan nefast com era. I et dono la raó en que els europeus som una altra cosa. I els mediterranis encara més.

Marta 10 de maig de 2009 a les 23:54  

A veure si actualitzem! Un 10 per Les Fonts, l'altre dia hi vam estar accidentalment. Pel pròxim vermut, et truco i ens hi veiem!

llum 12 de maig de 2009 a les 0:05  

Tens raó,però fa un mes que vaig bastant de cul. A veure si em calmo una mica i escric!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP