Estaba una pastora, lara lara larito...

>> dimecres, 15 d’abril del 2009








Fa uns dies vaig conéixer l'Anita de Sarroca. Un esser excepcional, una dona de 74 anys valenta com poques que viu en un racó de món, el mateix on va néixer. No va tenir oportunitat d'anar gaire a l'escola perquè vivia molt apartada i quan va poder, una malaltia la va condemnar a deixar-la. Malgrat tot és una dona sàvia, que va aprendre el que és la vida quan la guerra. A casa seva havien amagat gent que fugia cap a Andorra i ella amb 3 anys només ho anava interioritzant tot, gravant-t'ho tot en el seu disc dur , ara ple a vessar d'experiències . Algunes terribles. Va créixer però, envoltada de la gent que l'estimava. La seva família, encapçalada per un pare progressista que va saber anticipar molts anys abans de que passés, els perills de l'abandonament del medi rural . La van educar i van fer d'ella una dona desperta , curtida per mil tempestes i mil sols allà en un racó del Pallars. És una zona ferestega, una mica salvatge ( per sort) on mirant el cel hi pots veure neu, núvols i voltors. Potser gràcies a aquest entorn bell però poc amic, l'Anita va saber forjar un caràcter fort però embolcallat per una tendresa i una proximitat que la fan realment entranyable. És pastora, sí. I té un ramat de més de 700 ovelles. No vol deixar la muntanya perquè li fa molta pena abandonar el que ha sigut de la seva familia durant tantes generacions. Aquí hi respira . Hi serà fins que pugui, perquè els seus fills l'apreten perquè vagi amb ells, a la civilització, una paraula que no agrada gens a l'Anita : "a vegades als pobles i les ciutats el que hi falta justament és gent civilitzada" . No se sent sola aquí dalt, lluny de tot. Al contrari, pensa que qui es deu sentir sola és la gent que viu en pisos, a la ciutat...
S'estima la terra. I les tradicions. Però està a l'aguait de tot. Li agrada Ventdelplà però al l'hora et pot parlar d'Obama i la seva política, en la qual hi te posades moltes esperances. La seva explotació és ecològica perquè és una dona desperta i veu que aquestes són les coses que vol la gent.
Si hagués estat rica, diu, "m'hauria llevat tard, hauria llegit tot el dia i sempre hauria estat viatjant".
M'agrada l'Anita. Oberta. Desperta. Valenta. Plena de tendresa i al'hora forta com les roques dels penyasegats que veu desde casa seva.


1 comentarios:

el paseante 16 d’abril del 2009, a les 0:29  

Quina pau deu envoltar l'Anita (m'has fet agafar ganes d'anar-hi a viure). I té raó que a la ciutat costa trobar gent civilitzada. Persones com ella acabarien amb la crisi econòmica en quatre dies.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP