EN DIES CLARS COM AQUEST

>> dilluns, 20 d’abril de 2009

En dies clars com aquest, el cel es transparent i el vent neteja els meus pensaments. Esdevinc un infant per uns moments, perseguit per núvols de pa de pessic. Els ulls se'n van a la neu del Pirineu, al fons, però també a la Mola i al Montseny. Tot és verd i impressionant. No s'endevina la fi , la terra es veu inabastable en aquestes hores del matí. Tot és verd. I els branquillons i les fulles mossegades per la pedra es barregen amb la meva son. Però també hi ha presons i polígons industrials i carreteres i autopistes davant meu . I no sé com foragitar-ho tot (un Photoshop serviria per esborrar-ho tot, alterar la realitat ingrata?). Per la carretera passen trailers i més trailers que porten coses inutils als magatzems, coses que després comprarem per treure'ns aquesta buidor que sovint ens paralitza.
Però avui l'aire és net. I avui si més no, respiro millor.

1 comentarios:

el nadador 21 d’abril de 2009 a les 1:59  

Ais, aquesta "civlització" que ens espatlla els paisatges. Un post molt bonic.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP