>> diumenge, 1 de març de 2009


Avui he fet un experiment. He vingut a Gelida desde Maureillas, a la Catalunya Nord i l'objectiu era arribar fins a Gelida sense pagar ni un duro en peatges. El viatge ha començat desde Maureillas i ha seguit per El Pertús ( una mena d'Andorra on els francesos compren tabac i licors, un llarg carrer farcit de botigues on pots comprar la bandera d'Espanya i el ruc català). La frontera és només un parell de garites on no hi ha ningú, res a veure amb el que hi ha uns metres més amunt amb les fronteres francesa i espanyola ( allà com a mínim veus algun gendarme o poli ). De moment a l'autopista francesa ja no he pagat res. Del Pertús he anat fins a La Jonquera i allà m'he orientat perquè mai a la vida m'havia proposat anar fins a Gelida desde aquí, així que he començat a seguir el rètol de N-II. En el trajecte primer Figueres, Bàscara, Pont de Molins ( no sé si en aquest ordre perquè parlo de memòria i no en tinc gaire) . A estones, obres. A estones algun cotxe d'un senyor gran que no passa dels 40. Paciència. Kilòmetres i kilòmetres de contínua. No hi ha manera de passar a un paio que va amb un remolc i va lentíssim. Nervis. Però en nom del meu experiment i de la ciència en general, aguanto per no espatllar-ho. Girona. M'enamora. Però per sort no hi passo pel mig. Veus, això està bé : et fan passar per una mena de ronda, per uns túnels . Si mires a la dreta veus la catedral i tot. Fantàstic. Ara és l'hora de dinar i no hi ha pràcticament trànsit, però els senyals et prohibeixen anar a més de 100 en una carretera que no està gens malament. Ah! però de tant en tant t'avisen ( que amables) de que hi ha un ràdar disposat a fer-te una bonica foto de cul. Durant tot el trajecte , això sí, t'adverteixen de que podries desviar-te en qualsevol moment a l'AP-7 ( que com el seu nom indica és una Autopista de Peatge) . Que vé després de Girona per la N-II ? Mmmmh... oi que no ho sabeu? Dons jo tampoc no ho sabia : Caldes de Malavella, Sils... Per allà , tota l'estona he vist obres i més obres i senyals de que no vagis a més de 40 i en alguns llocs a 30. Però, ai-làs! no està tot perdut. Vet-ho aquí que veig un senyal d'aquells blaus on t'avisen de les còmodes autopistes del país, però a costat mateix veig anunciada una autovia!!! He hagut de fregar-me els ulls - quina imprudència - perquè no m'ho podia creure. Una autovia lliure de peatge, amb dos carrils per banda i tot, sense obres i amb límit de velocitat de 120. Dèia que anava a Tordera, o per allà aprop. No sé quants kilòmetres ha durat aquesta felicitat, però eren pocs. Molt pocs. De Tordera ja m'he començat a apropar a la costa. Jo obedient i fidel al meu rètol de Barcelona ( N-II) , he anat seguint per on em dèien. He de dir que durant tot el trajecte, els senyors de les autopistes em recordaven sovint que em podia desviar i incorporar-m'hi ( això sí, previ pagament religiós d'un peatge) . La temptació era gran, molt gran. Però jo només pensava en el meu experiment i he seguit per la N-II . He passat pel mig de bonics pobles del Maresme : que si Santa Susanna, que si Pineda, que si Arenys... He passat per no sé quantes rotondes . Gràcies a la N-II he pogut constatar que ara el Maresme està en temporada baixa, doncs no he vist cap alemany ni tan sols a Calella...dels alemanys. A Mataró he tingut un dilema, perquè per anar a Barcelona podies anar per un lloc o per un altre. Jo m'he decidit per una direcció que et portava cap a una autopista ( la C-32) . He patit pel meu experiment perquè pensava que entrava de ple en un peatge, però es veu que per circumvalar la bonica ciutat del Maresme no fan pagar ( de moment). Però com que no les tenia totes, he decidit fer camí cap a Gelida fent un petit tomb ( per si de cas més endavant, s'havia de passar per caixa). He agafat diligentment la C-60 que va de Mataró a Granollers. Allà tota l'estona m'estaven indicant que aviat podria incorporar-me a l'autopista (previ pagament), però jo no els he fet cas i m'he endinsat per una zona nova de la bonica població de Granollers, cap i casal del Vallès Oriental ( quantes comarques hauré atravessat avui?) . Un cop he vist que els peatges de La Roca començaven a presentar una bona entrada, però quedaven al meu darrera, m'he quedat alleugerida. M'ha costat una mica trobar l'entrada de l'autopista ( un cop passat el peatge de La Roca), però finalment l'he trobat i llavors , sí ... M'HE INCOPORAT A L'AUTOPISTA. Direcció Tarragona/Lleida veig passar Mollet, Cerdanyola, l'Autònoma. Em queda un darrer tram per fer, però és de peatge. Com m'ho faré ara per no pagar ? I he recordat els meus temps d'estudiant a Bellaterra amb el 4 llaunes, quan feia una volta considerable per evitar el peatge. He sortit per Rubí Sud i he agafat una carretereta vorejada de polígons, per la qual no hi passava ningú. Em sembla que només jo. Al cap de 5 minuts em desvio per unes fàbriques que es veuen per l'autovia, paral·leles a Pallejà i Sant Andreu . Cap camió, cap furgoneta, cap bicicleta . Un cotxe : el meu. Surto ja al Congost, passo per Martorell i enfilo carretera de Gelida amunt. Bufff. Finalment he arribat.
Voleu saber a quina hora he sortit de Maureillas ? Voleu saber a quina hora he arribat a Gelida?
Feu les vostres apostes.
Jo només us vull dir que he degut fer aquest recorregut en un temps rècord, atesa la inexistència de :
A - Camions
B - Trànsit en general, dons era l'hora de dinar.

No vull ni saber que deu ser tot això en un dia feiner.

És una vergonya que per fer un trajecte d'aproximadament 170 km., si no és passant per una autopista de pagament, hagi d'invertir el temps que he invertit. És absolutament intolerable. El meu experiment ha reeixit . Ha quedat provat a bastament que les autopistes i qui sostenen el seu modus operandi em roben temps i diners. Les dues coses.
Per cert, tot aquest trajecte hauria costat ( sumant el tram d'autopista francesa, molt curt per cert), 15,35 € ( pels més vells : 2.554 pessetes)


PD Ja us diré quanta estona he estat si prometeu deixar els vostres comentaris.
PD2 Algunes de les coses que es poden fer amb 15,35€ :

1 menú del Cigró d'or més una copeta.
3 menus diaris a la meva feina i una aigua de 500 cc. Font Vella.
15 l. de llet
15 bosses de taronges de 2 kg. ( a 1 € la bossa)
17 , 725 l. de gasoil ( comptant a 0,866 l.)
15 baguettes a 0,95 €

Si ja ho sé que aquest trajecte no és l'habitual per la majoria, però el que us diré ara sí que ho és . Pels que no tenen teletac, viatjar de Vilafranca, Sant Sadurní o Gelida fins a Barcelona costa 3,5€
Anar i tornar, per tant costa 7 €. Fent servir alguns dels exemples d'abans tindrem que amb 7 € podriem comprar :

1 menú diari a la meva feina i un esmorzar ( bocata )
7 bosses de taronges de 2 kg ( a 1 € la bossa
8, 083 litres de gasoil.
7 l de llet.
7 baguettes a 0'95 €

Gràcies al meu experiment he pogut confirmar la meva teoria de que autopistes ( i el govern que els dona suport i el govern d'Espanya) em roben els diners i el temps.
Ara fa un temps que per anar a treballar no les utilitzo. Em segueixen robant el temps, perquè sempre tardo més per arribar. Però com a mínim, no em roben els diners. Per això ara em puc comprar tantes taronges, tanta llet i tantes baguettes que estic pensant en muntar una parada ( a peu de N-II, això sí)

Salut

7 comentarios:

Climent Clerch 1 de març de 2009 a les 21:28  

Molt interessant la teva teoria, tant en el procediment com en els resultats, que comparteixo totalment.
Per si has de repetir el viatge, et recomano una alternativa, també 100% lliure de peatges: en arribar a Girona, entrar a la C-25, o Eix Transversal, que et durà per Santa Coloma de Farners, Vic, Avinyó i Manresa. Des del cor de Catalunya, prens la carretera C-55 fins Abrera, engolfes la N-II, Martorell i Gelida. Una ruta de la qual desconec el quilometratge, però en diumenge (llevat de l'etapa Manresa-Abrera pels que baixen d'esquiar) estic segur que és més tranquil·la quan al trànsit i paisatgísticament més estimulant.
Quan muntis la paradeta, ja tens un client per comprar llet i baguettes

llum 3 de març de 2009 a les 0:00  

Gràcies pel teu comentari. Pel que fa a l'alternativa free of charge, una vegada la vaig fer i una mica més em surt barba. Va ser un dia de cada dia i em vaig trobar tants camions i tants trams de contínua que em semblava impossible. Pitjor per l'eix, creu-me.
Ah! I gràcies per ser el meu primer client!

el nadador 3 de març de 2009 a les 1:56  

Fa segles que vaig deixar de tenir cotxe. De ser "un senyor gran -motoritzat- que no passa dels 40". Això m'ha dolgut :-) Funciono amb transport públic i no tinc ni idea de l'estona que vas trigar per baixar de la Catalunya Nord. Però tal com has descrit el viatge, m'hauria agradat fer de copi i veure com buscaves alternatives al peatge.

Agustí Pena 3 de març de 2009 a les 7:56  

Hola
Calculo que has tardat una jornada sencera, mes o menys.

Ah, i amb els 15€ dels peatges recordeu que tambe es pot adquirir una altra cosa: una llauneta d'uns deu litres de benzina i una capseta de llumins que, amb un procediment senzill, ens poden servir per cremar una parell de cabines d'un peatge. Estalviant-nos uns 8 viatges podem arribar a fotre-li foc als peatges entre França i Gelida.

llum 3 de març de 2009 a les 15:22  
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Daniel García Peris 3 de març de 2009 a les 22:06  

No sé quan vas trigar però el teu relat sembla ben bé una road-movie d'un dia sencer.

Un cop vaig haver de travessar els Pirineus per carretera, des de Vielha fins a Figueres, i no podies fer cap experiment d'evitar autopistes doncs no n'hi han. De fet en alguns trams gairebé no hi havia ni una carretera digna...

... 5 hores.

llum 4 de març de 2009 a les 8:28  

De moment cap de vosaltres ho ha endevinat. Deixarem que entri algun altre comentari, però he de dir que els que heu dit alguna xifra us heu passat una mica.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP