CLAVEGUERES

>> dimecres, 11 de febrer del 2009


Parlar d'algú dient que és una "rata de claveguera" és fort. El tipus o tipa ha de ser un esser menyspreable per rebre aquesta consideració. De fet comparar-lo amb un rosegador ja és prou fort però si a més, diem que l'habitat de l'animalet en qüestió és la claveguera, buff!
Quan ens referim a les clavegueres del govern, estem parlant del lloc on es couen aquells afers que es duen a terme en les pitjors condicions per a una democràcia . Estem parlant de coses brutes, fastigoses, que fa vergonya fins i tot saber-les.
Doncs això, la claveguera sembla que és un dels pitjors llocs de la terra, allà on va a parar tota la merda. En tots els sentits : la que baixa pels nostre water i la que es llença sense tenir en compte que tot va a parar als rius i al mar( segons m'expliquen ara ja no, però a vegades veus coses que .... ) I quan diem tot allò que es llença, vull dir tot allò que pugueu imaginar que es pot llençar : desde una compresa feta servir, un bolquer del nen o un menjar caducat ( podrit per ser més exacte) passant per un mocador ple de mocs o que sé jo .
I malgrat això, la claveguera és un dels llocs als quals hauriem d'estar tots eternament agraïts. Si no fos per les fantàstiques xarxes de clavegueram que hi ha a la actualitat a les nostres ciutats i pobles ( algunes moooolt millor que d'altres, naturalment), les nostres condicions de salubritat serien horroroses i estariem exposats a no sé quina mena de malalties que no vull ni pensar.
Doncs bé, avui he baixat al clavegueram de Barcelona. Sí, fa pudor però està menys brut. del que em pensava. I amb les botes altes - com de pescador - que m'han deixat els de Subsòl he trepitjat les vostres caquetes i pipis i he fet xap xap amb l'aigua de les vostres dutxes. i rentadores. Sí, fa fàstic, molt fàstic. I a més he vist una rata com un conill de grossa. Quin fàstic. Hi fa molta calor , s'hi respira malament ( jo hi respirava molt malament) , fa pudor i s'hi passegen uns habitants que no m'agraden gens.
I malgrat aquestes condicions de merda ( mai millor dit) hi treballa un munt de gent (amb uns sous que no són per tirar coets ) perquè (malgrat que tots nosaltres som uns bruts ) les clavegueres estiguin netes, no s'embussin i així quan hi hagin aiguats no s'inundi tot i baixem tots pel Besos i Llobregat avall, fins a Cambrils.
El meu petit homenatge a aquesta penya que hi treballa, perquè baixar cada dia allà baix, té mèrit. Molt mèrit.

2 comentarios:

Marta 12 de febrer del 2009, a les 23:16  

osti Marina, quin fàstic. Jo que sóc incapaç de canviar el bolquer a un nen que no sigui meu...i les rates, ooooooohhh, això sí que és horrorós. Se´m posen els pèls de punta i tinc tot de reaccions físiques incontrolables només de sentir-ho...

el paseante 3 de març del 2009, a les 2:07  

Calla, que diuen que a les clavegueres s'hi troben un munt d'objectes perduts, tipus carteres o claus. I les rates ara s'estan posant de moda com animals de companyia. No és conya. M'agradaria fer aquesta excursió al subsòl.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP