Espessor

Hi ha dies espessos , com la maionesa de debò. Dies d'una densitat que fan mal, d'una dimensió tràgica i còmica a l'hora. Dies estranys que queden clavats al cervell . Dies que s'allarguen a setmanes i a mesos. Una vida.

Dies que comencen a un jutjat amb un escenari gairebé de teatre, si m'apures de pastorets. Dies amb un jutge i una fiscal, i un advocat i un secretari .Fins i tot uns testimonis. I un públic. Amb una escenografia de carpeta i dossier de fons, segueixes per un corredor ple de patètiques històries menudes contingudes en un Elba. Tens por a les galtes ( se't nota), encara que et facis el milhomes. Hi ha dies espessos que comencen a un jutjat i acaben en un trist negoci, d'un trist i fred polígon, on - ves quines coses - et regalen un pernil. Hi ha dies espessos. Hi ha dies amb 48 hores que acaben en un quiròfan, llegint " La Bona Vida" mentres esperes que les coses ( o jo mateixa) canviin. Mentres esperes que l'espessor escampi.