Apunts de primavera

>> diumenge, 4 de març de 2012

La primavera arriba timidament. Humil pero decidida,entossudida a demostrar als homes,que malgrat com en som de barroers, de violents,d'egoistes,de venjatius,de poc intel.ligents,d'insolidaris,d'ambiciosos,de perversos...ella torna sempre.Sense demanar res.De puntetes,disposada a lliurar-nos un missatge que no hem de perdre mai de vista:som part de la natura també. Avui tinc la primavera ben present.Avui,en el primer dia de la resta de la meva vida.El dia en que potser toca ja tancar una porta que durant massa temps ha estat oberta deixant passar tota mena de dimonis.Potser avui haure de deixar de ser qui era per aprendre a ser qui vull ser de veritat.Como ves, gato, ya empiezo a sublimar.

7 comentarios:

joan gasull 4 de març de 2012 a les 20:04  

que sigui un feliç naixement i gaudeix des del primer dia de la teva nova vida.

llum 5 de març de 2012 a les 15:21  

Gràcies Joan!!! I gràcies per llegir icomentar les meves pobres cabòries!

Clidice 6 de març de 2012 a les 18:03  

Cada dia penso: "avui és el dia D", però tantes coses depenen dels altres! però no està gens malament provar-ho! :)

Lluís Bosch 7 de març de 2012 a les 19:45  

Mai no he acabat de tenir clar si avui és el primer dia del reste de la meva vida, o el darrer de la meva vida efectiva i passada. Per què carai és tan difícil definir "avui"? Tocar de peus a terra i viure lligats a la natura també vol dir tenir clara una cosa: avui estem vius. Demà no ho sabem.

llum 8 de març de 2012 a les 14:39  

LLuís, de fet és la dues coses, no? En el meu cas, es el primer dia de la resta, perquè hi ha un fet molt significatiu que marca un abans i un després. I tinc molt en compte aquesta fragilitat que esmentes: avui som vius , d'aqui una estona... qui sap!

Clidi, en l'època que vivim ens hem de reinventar dia a dia , per tant, cada dia podria ser el primer d'una nova vida ... qui sap. l´únic que sé és que, com comenta el Lluís, avui som vius, demà...

el paseante 11 de març de 2012 a les 22:45  

Ara t'he imaginat com un nadó.

llum 13 de març de 2012 a les 17:15  

I en gran part, és així paseante: he renascut. Un dia t'ho explicaré ( si vols...) i ho entendràs. Petó.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP