Apunts de primavera

La primavera arriba timidament. Humil pero decidida,entossudida a demostrar als homes,que malgrat com en som de barroers, de violents,d'egoistes,de venjatius,de poc intel.ligents,d'insolidaris,d'ambiciosos,de perversos...ella torna sempre.Sense demanar res.De puntetes,disposada a lliurar-nos un missatge que no hem de perdre mai de vista:som part de la natura també. Avui tinc la primavera ben present.Avui,en el primer dia de la resta de la meva vida.El dia en que potser toca ja tancar una porta que durant massa temps ha estat oberta deixant passar tota mena de dimonis.Potser avui haure de deixar de ser qui era per aprendre a ser qui vull ser de veritat.Como ves, gato, ya empiezo a sublimar.