Marc Parent, el molí i l'aigua

>> dissabte, 21 de maig del 2011

Ahir un company de feina ens va enviar això que vull compartir amb vosaltres. M'agradaria que també ho ensenyessiu a la vostra gent. Una mostra més de que un altre món és possible. De que hi ha persones amb idees  que no troben finançament per dur-les a terme, perquè senzillament, no interessa als poders fàctics, als amos de l'aigua, del petroli, de l'energia elèctrica.

Transcric literalment la informació que he rebut:


"A Sainte Tula, França, Marc Parent ha inventat un molí de vent capaç de satisfer les necessitats d'aigua del planeta que avui, indús i americans volen adquirir . "Això no resoldrà tots els problemes del món, però si més no, l'aigua no en serà un" diu Parent". 


Ha inventat un sistema ecol·lògic increible que transforma l'aire... en aigua potable. Recuperar l'humitat atmosfèrica és un vell somni, en el qual alguns investigadors han treballat sense poder-hi arribar mai. En el seu taller aquest "inventor" de 43 anys va investigar més de 10 anys per conseguir un prototip eòlic, avui en dia en perfecte funcionament. L'humitat de l'aire es condensa, el màstil es converteix en reserva d'aigua i al final del circuit , varis filtres de partícules la fan potable. Només s'ha d'obrir l'aixeta per beure-la. S'han acabat les sequeres australianes, vençudes les malalties degut a les aigues estancades i s'han acabat els kilòmetres sota un sol de plom per trobar una font a Àfrica.

 
"Quan vaig tenir aquesta idea era per ajudar als demés" Parent ha tingut una idea senzilla, tècnica i humanament, que pot revolucionar el món. Però al començament el van prendre per boig. Era un avançat a la seva època. A 1997 treballava a les Antilles franceses en els vivers de llagosta i ja va dibuixar els primers esborranys del seu molí. A partir d'aquell moment el molí produeix entre 70 a 200 litres d'aigua per dia, segons on estigui. La versió de 2010 preveia 1000 litres diaris. Com més alt és el molí, més produeix. Amb un màstil de 50 metres, es podrien fer 25.000 diaris.
Marc Parent espera resposta dels industrials americans i de l'Índia per poder fer producció en serie i poder baixar costos. "Amb el meu sistema es pot assegurar el mínim vital, sense vent i en llocs molt aïllats". Un petit model transportable ( de 800 litres d'aigua per dia) de montatge sense grua i que pot acoblar-se a uns panels fotovoltàics, a línies elèctriques o a un generador per fer aigua sense necessita de vent ni sol. El seu extraordinari molí "dos en u" produeix aigua i també vats. Quan tenim un aire sec en el dia i humit per la nit, podem utilitzar-lo per fer electricitat, per exemple de dia l'aigua i de nit la llum. Increible però cert. Gràcies al seu invent, una revolució energètica està en marxa. L'aigua ja no serà un producte car. Podria ser el final de l'escassetat d'aigua potable per milions de persones al món."




4 comentarios:

Garbí24 21 de maig del 2011, a les 9:25  

ara caldrà esperar que els governants hi posin el que fa falta per tirar-ho endavant. Cosa que no faran fins que no trobin la manera de aplicar-hi imposts

Molon labe 21 de maig del 2011, a les 10:21  

Miri no li voldria aigualir la notícia (xist dolent) però pensi que en aquests llocs que diu l'aire té moooolt poca humitat, no sé quanta aigua se'n pot treure d'un lloc sense humitat ambiental....

llum 23 de maig del 2011, a les 12:00  

Molon, jo no hi entenc ni un borrall ni en física ni en química, ni en enginyeria. Però només saber que hi ha una possibilitat , per prima que sigui, que les coses es poden fer de diferent manera, m'hi apunto. No sé si l'invent d'en Marc Parent és viable o no. Però s'hauria de provar si més no. I algú hauria d'apostar per ell. Després ja es veuran els resultats. Si ningú hagués cregut en els Alva Edison, els Graham Bell o els Ford de torn, no sé on estariem. Amb tot això vull dir, que cal escoltar-se a aquells que diuen que la terra no és plana. Petons ;D

llum 23 de maig del 2011, a les 12:01  

Garbí, em temo que en moltes ocasions sempre és així, els poderosos només aposten i posen calers quan veuen que hi ha un rèdit. Si no, ahí te pudras con tu invento, no? Records.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP