Ahir vaig estar a Azerbadjan
>> dilluns, 9 de maig del 2011
Ahir vaig estar a Azerbadjan. Va ser un viatge llampec en el qual vaig saber coses d'un país molt desconegut per la gran majoria.
La foto és d'uns instants abans de prendre el te a casa la Lale i en Xavi. Un te, negre i amb toc de canyella i una mica de murabba ( una mena de melmelada casolana, boníssima), final d'un dinar impressionant de bo que era.
Moltes gràcies Lale, per aquest dia fantàstic que vam compartir amb vosaltres i els vostres amics.
11 comentarios:
La Lale sempre que parla de la seva cuia se'm fa la boca aigua, espero que passéssiu un gran dia!
:)
Irina, tenen una cuina molt variada i sobre tot... boníssima!
quina enveja que feu.....
garbi, si vols podem muntar un dinar "català". Serà que no tenim coses bones aquí! ;D Què, ens animen a fer una trobada catalano-catalana?
Quina enveja, amb el que m'encanta descobrir altres cuines, diu molt de cada cultura.
la veritat és que és unprivilegi conéixer els països a través de la cuina. I tens raó, el menjar diu molt de cada cultura.
Mmmm..això és com fer un "Karakia" en primera persona!
Una abraçada a les dues :-)
Llum, ens ho vàrem passar tan bé ahir! sou realment fantàstics! Els amics també estaven contents: va ser un diumenge molt diferent i divertit, especialment amb els atacs de riure (tot i que vaig donar massa feina a vosaltres jejeje).
M'alegro molt que t'hagués agradat la nostra cuina. Siempre que volgués la porta de la meva casa está oberta per a tu!
MOltes gràcies Lale, espero que no et cansessis massa! Ens veurem aviat! Una abraçada.
Coi, espero que sigui una metàfora. Perquè un viatge llampec el pots fer a Manresa. A Lleida si m'apures. Però Azerbadjan em sembla que queda una mica lluny :-)
Felicitats per tenir aquests amics.
Quan dic llampec, dic llampec, paseante. Azerbajan està a unes 4 hores en línia recta i posant el turbo del meu jet, en 3 hores i mitja m'hi vaig plantar, vaig dinar i a la tarda ja estava veient el Barça-Espanyol...
Publica un comentari a l'entrada