Que ens està passant?

Porto una bossa de 18 € feta a la Xina. Comprada en un mercat de carrer a un magrebí antipàtic i racista que em repassa de dalt baix. Fa temps que no em compro ni uns miserables texans. Ja fa temps que he deixat de pensar en les meves properes vacances i si en faig, tinc posada una barrera mental que no em deixa passar dels Pirineus en amunt i de Sant Carles de la Ràpita per avall. No m'he comprat cap gadget de moda: ni l'I-Phone, ni l'I-Pad, ni l'I-Pod, ni l'I-Put(a)que els va parir. Miro de no passar-me ni un cèntim per poder satisfer les quotes de l'hipoteca, del gas, del telèfon, de l'aigua, del llum, de l'assegurança que pago per si deixo de pagar l'hipoteca el banc no es quedi sense cobrar (no fos cas que aquest trimestre deixés de tenir beneficis per culpa meva), pago religiosament totes les meves factures encara que això signifiqui no poder fer un soparet de tant en tant. A la feina estan parlant insistenment de que no hi haurà un ERE ( ai, ai, posem-nos a tremolar quan diuen que no n'hi haurà!), ens han reduit un sou que després de congelacions i retallades ha quedat al nivell adquisitiu de 2008 (cosa que no podem dir del telèfon, ni el gas, ni l'aigua, ni el llum, ni la hipoteca), miro d'anar al mercat i a les botigues buscant les ofertes, miro en definitiva de reciclar tot allò reciclable, miro de no llençar res de res i pago els meus impostos puntualment...
I a sobre hem de pagar la factura dels fills de puta que han posat mig món en bancarrota i un cop enfonsat n'han comprat el deute sense que se'ls mogui un pèl, sense haver anat a la presó i tornant a cobrar bonus escandalosos? Repeteixo: hem de pagar els plats que han trencat, a sobre?
Ens demanen contenció, responsabilitat, apretar-nos el cinturó. Encara més?
Mai no havia vist res igual.  No ho puc entendre. Us ho juro que ho intento cada dia, però no puc.
Hi ha moments que faria un curs accelerat de Kalaixnikov, o com es diguin, punyeta.
Estic farta de ser una bona ciutadana. Molt farta.