RUTINES

>> dilluns, 21 de març del 2011

Cada matí es despertava sense necessitat de cap alarma, s'encaminava a les palpentes cap el lavabo, feia 1 pipi i observava 1 intent tímid d'erecció, es dutxava amb la mateixa dosi de sabó de la mateixa marca de feia 25 anys, mentre repassava mentalment l'agenda del dia que despuntava, es pentinava els 4 pels que li quedaven (potser hauria de pensar en uns injerts), s'afaitava amb una màquina molt vella que ja convenia canviar i es respatllava les dents durant 3 minuts, ni 2 ni 4, havien de ser 3, glopejava 2 cops (2) i escopia amb ràbia les restes de nit, en 1 intent de treure's de sobre els dimonis dels seus malsons, es posava una mica d'after-shave i baixava les escales de 2 en dos (2) fins a la cuina, allà l'esperava 1 suc de taronja recent espremut, 1 torrada acabada de fer i 1 pot de mantega i 1 de melmelada de gerds que era la que més li agradava, es mirava els titulars econòmics d'una llambregada : "Japón, 1 nuevo sismo para la economia mundial", "Los activos de los bancos inflados en un 2000%" "Aumentan en 35'2 puntos los beneficios de la telefonia movil"...,  mirava per la finestra , comprovava si plovia per agafar o no 1 paraigües, anava fins a la parada de l'autobús, feia 1 trajecte de 1/2 hora fins el metro i allà quedava engolit per la foscor, al cap de -exactament - 7 hores 32 minuts i 4 segons, reapareixia per la boca fosca del metro, caminava amb pas ràpid fins a la parada de l'autobus que el deixava, 1/2 hora després, a dos passes de casa seva, girava les claus, obria la porta i allà l'esperava 1 post-it on deia : tens pollastre amb samfaina a la nevera, escalfa'l al microones, t'estimo, es preparava un whisket, s'afluixava la corbata i posava la tele on feia 5 (5) minuts de zapping per tornar a la seva cadena de sempre mentre mirava el mateix programa de sempre, s'aixecava, s'escalfava el pollastre, se'l menjava sense sucar-hi pa i després mirava si a la nevera quedava algun iogurt, posava el plat i el got al rentaplats, se n'anava directament a l'estudi, engegava l'ordinador, mirava una mica de porno, xatejava amb una russa amb qui tenia cibersexe i després entrava al lavabo, es rentava les dents, escopia amb ràbia tots els fantasmes del dia, es posava el pijama i es fonia amb les plomes de la funda nòrdica d'Ikea, somniava alguna cosa que no recordaria i l'endemà es despertaria sense necessitat de cap alarma...

11 comentarios:

Rita 21 de març del 2011, a les 16:06  

Odio les rutines, però sovint veig que en tinc més de les que voldria...

Bon apunt, fa pensar a més! :)

llum 21 de març del 2011, a les 16:57  

Saps que penso, però? que les rutines, en determinades èpoques de la vida, ajuden a no embogir. I quan no n'hi ha de rutina, a vegades cal inventar-la.

Lale Mur 21 de març del 2011, a les 17:00  

Llum, estic d'acord. Tot i que a vegades, no puc soportar les rutines diàries, unes altres vegades m'ajuden a ser tranquil·la i no estressar-me. bona tarda

llum 21 de març del 2011, a les 20:29  

Lale, a vegades les rutines són necessàries per no embogir.

Carme J 21 de març del 2011, a les 20:58  

La rutina és la que em faria embogir a mi!
Una bona història, pàtetica i lamentablement massa corrent.

Encara sort, que algú potser és capaç de trencar amb la rutina els caps de setmana !!!

Molon labe 21 de març del 2011, a les 21:46  

Les rutines acaben per matar el desig de lo nou i més si són satisfactòries, al final un es descobrix caminant sempre pels mateixos carrers i ja ni es pregunta si n'hi ha més...

llum 21 de març del 2011, a les 23:40  

Carme J. Tens raó amb que les rutines són alienants. Però en determinades èpoques són terapèutiques, creu-me.

Molon labe, penso que és la primera vegada que passes per aqui. Espero que es converteixi en una rutina ;D Tens raó: Si els homes només visquessin una rutina, em sembla que encara no s'hauria inventat la roda.

Molon labe 21 de març del 2011, a les 23:49  

Um espero que el meu pas no sigui pas "rutinari", quina rutina si no.... ;)

llum 22 de març del 2011, a les 0:40  

No, espero que sigui una rutina feliç, de les terapèutiques ;D Una abraçada

el paseante 25 de març del 2011, a les 23:29  

I on és la persona que ha preparat el pollastre amb samfaina? Perquè la russa no crec que sigui :-)

llum 25 de març del 2011, a les 23:31  

Ei, paseante, ets on line??? La persona del pollastre estava de colònies...

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP