RUTINES
>> dilluns, 21 de març del 2011
Cada matí es despertava sense necessitat de cap alarma, s'encaminava a les palpentes cap el lavabo, feia 1 pipi i observava 1 intent tímid d'erecció, es dutxava amb la mateixa dosi de sabó de la mateixa marca de feia 25 anys, mentre repassava mentalment l'agenda del dia que despuntava, es pentinava els 4 pels que li quedaven (potser hauria de pensar en uns injerts), s'afaitava amb una màquina molt vella que ja convenia canviar i es respatllava les dents durant 3 minuts, ni 2 ni 4, havien de ser 3, glopejava 2 cops (2) i escopia amb ràbia les restes de nit, en 1 intent de treure's de sobre els dimonis dels seus malsons, es posava una mica d'after-shave i baixava les escales de 2 en dos (2) fins a la cuina, allà l'esperava 1 suc de taronja recent espremut, 1 torrada acabada de fer i 1 pot de mantega i 1 de melmelada de gerds que era la que més li agradava, es mirava els titulars econòmics d'una llambregada : "Japón, 1 nuevo sismo para la economia mundial", "Los activos de los bancos inflados en un 2000%" "Aumentan en 35'2 puntos los beneficios de la telefonia movil"..., mirava per la finestra , comprovava si plovia per agafar o no 1 paraigües, anava fins a la parada de l'autobús, feia 1 trajecte de 1/2 hora fins el metro i allà quedava engolit per la foscor, al cap de -exactament - 7 hores 32 minuts i 4 segons, reapareixia per la boca fosca del metro, caminava amb pas ràpid fins a la parada de l'autobus que el deixava, 1/2 hora després, a dos passes de casa seva, girava les claus, obria la porta i allà l'esperava 1 post-it on deia : tens pollastre amb samfaina a la nevera, escalfa'l al microones, t'estimo, es preparava un whisket, s'afluixava la corbata i posava la tele on feia 5 (5) minuts de zapping per tornar a la seva cadena de sempre mentre mirava el mateix programa de sempre, s'aixecava, s'escalfava el pollastre, se'l menjava sense sucar-hi pa i després mirava si a la nevera quedava algun iogurt, posava el plat i el got al rentaplats, se n'anava directament a l'estudi, engegava l'ordinador, mirava una mica de porno, xatejava amb una russa amb qui tenia cibersexe i després entrava al lavabo, es rentava les dents, escopia amb ràbia tots els fantasmes del dia, es posava el pijama i es fonia amb les plomes de la funda nòrdica d'Ikea, somniava alguna cosa que no recordaria i l'endemà es despertaria sense necessitat de cap alarma...
11 comentarios:
Odio les rutines, però sovint veig que en tinc més de les que voldria...
Bon apunt, fa pensar a més! :)
Saps que penso, però? que les rutines, en determinades èpoques de la vida, ajuden a no embogir. I quan no n'hi ha de rutina, a vegades cal inventar-la.
Llum, estic d'acord. Tot i que a vegades, no puc soportar les rutines diàries, unes altres vegades m'ajuden a ser tranquil·la i no estressar-me. bona tarda
Lale, a vegades les rutines són necessàries per no embogir.
La rutina és la que em faria embogir a mi!
Una bona història, pàtetica i lamentablement massa corrent.
Encara sort, que algú potser és capaç de trencar amb la rutina els caps de setmana !!!
Les rutines acaben per matar el desig de lo nou i més si són satisfactòries, al final un es descobrix caminant sempre pels mateixos carrers i ja ni es pregunta si n'hi ha més...
Carme J. Tens raó amb que les rutines són alienants. Però en determinades èpoques són terapèutiques, creu-me.
Molon labe, penso que és la primera vegada que passes per aqui. Espero que es converteixi en una rutina ;D Tens raó: Si els homes només visquessin una rutina, em sembla que encara no s'hauria inventat la roda.
Um espero que el meu pas no sigui pas "rutinari", quina rutina si no.... ;)
No, espero que sigui una rutina feliç, de les terapèutiques ;D Una abraçada
I on és la persona que ha preparat el pollastre amb samfaina? Perquè la russa no crec que sigui :-)
Ei, paseante, ets on line??? La persona del pollastre estava de colònies...
Publica un comentari a l'entrada