Mudança

Avui faig la meva sisena mudança.Són moltes? Si les comparem amb les que fan els americans, no. En canvi si mirem les vegades que es canvien els catalans al llarg de la seva vida, crec que superen la mitjana. Els motius per mudar-se poden ser molt variats però totes les mudances tenen un denominador comú : son molt pesades de fer. D'aquestes 6, 2 les han fet professionals, però costen una pasta, així que no toca més remei que emprenyar la família i algun amic. Que es pot aprendre d'una mudança? Poca cosa, però una d'important : Que no es poden fer caixes molt grans, sobre tot si son de llibres, perquè després no hi ha qui les agafi. Ah! i també que acumulem moltes coses inútils, objectes recollits durant anys que et van acompanyant en aquesta travessa i dels quals - no saps perquè - no te'n pots desempellegar. També acumules roba que penses que algun dia et tornaràs a posar, perquè penses que recuperaràs la talla 38.
Però tot això forma part de la teva vida, encara que quan et mudes, t'adones que no cal tot això que forma part de la teva vida, perquè per viure no necessites tot això que et penses que és necessari perquè forma part de la teva vida. Que què en penso de les mudances ? Que són una putada, sobre tot quan representen tornar a començar perquè deixes enrera una parella o una ciutat en la qual hi has viscut bones experiències o perquè has perdut la feina i has d'emigrar.
Torno a referir-me als americans. A les pel·lícules se'ls veu mudar-se de casa com qui fa una loto 6/49. Agafen una maleta, hi posen 4 camises sense plegar-les, col·loquen quatre rampoines en un remolc i au! cap a Seattle, Santa Fe o Virginia City. Quan seré capaç de fer una mudança ligera de equipaje, casi desnuda como los hijos de la mar ?( ai, no, que això és quan et mores,no?)
Doncs bé, que sapigueu que mentres esteu llegint això, m'estic matxacant intentant encabir en un lloc més petit que en el que vivia abans un munt de petites/grans coses innecessàries per viure.
Pregueu per mi i pels pobres que m'ajuden. Amen.