Mudança

>> dissabte, 5 de febrer de 2011

Avui faig la meva sisena mudança.Són moltes? Si les comparem amb les que fan els americans, no. En canvi si mirem les vegades que es canvien els catalans al llarg de la seva vida, crec que superen la mitjana. Els motius per mudar-se poden ser molt variats però totes les mudances tenen un denominador comú : son molt pesades de fer. D'aquestes 6, 2 les han fet professionals, però costen una pasta, així que no toca més remei que emprenyar la família i algun amic. Que es pot aprendre d'una mudança? Poca cosa, però una d'important : Que no es poden fer caixes molt grans, sobre tot si son de llibres, perquè després no hi ha qui les agafi. Ah! i també que acumulem moltes coses inútils, objectes recollits durant anys que et van acompanyant en aquesta travessa i dels quals - no saps perquè - no te'n pots desempellegar. També acumules roba que penses que algun dia et tornaràs a posar, perquè penses que recuperaràs la talla 38.
Però tot això forma part de la teva vida, encara que quan et mudes, t'adones que no cal tot això que forma part de la teva vida, perquè per viure no necessites tot això que et penses que és necessari perquè forma part de la teva vida. Que què en penso de les mudances ? Que són una putada, sobre tot quan representen tornar a començar perquè deixes enrera una parella o una ciutat en la qual hi has viscut bones experiències o perquè has perdut la feina i has d'emigrar.
Torno a referir-me als americans. A les pel·lícules se'ls veu mudar-se de casa com qui fa una loto 6/49. Agafen una maleta, hi posen 4 camises sense plegar-les, col·loquen quatre rampoines en un remolc i au! cap a Seattle, Santa Fe o Virginia City. Quan seré capaç de fer una mudança ligera de equipaje, casi desnuda como los hijos de la mar ?( ai, no, que això és quan et mores,no?)
Doncs bé, que sapigueu que mentres esteu llegint això, m'estic matxacant intentant encabir en un lloc més petit que en el que vivia abans un munt de petites/grans coses innecessàries per viure.
Pregueu per mi i pels pobres que m'ajuden. Amen.

8 comentarios:

garbi24 5 de febrer de 2011 a les 9:25  

resarem per tu i farem una ofrena si cal....;)
Que vagi bé el canvi

òscar 5 de febrer de 2011 a les 10:00  

Prego i ho faig amb devoció perquè jo només n'he fet dues i, gairebé com Scarlatta O'Hara a Allò que el vent s'endugué, el segon cop vaig jurar que mai, mai més, tornaria a fer-ne una altra.

Després de fer cua a Hisenda és de les coses més emprenyadores que hem inventat els humans.

Ànims, això sí!!! :)

Epolenep 5 de febrer de 2011 a les 10:38  

Ànims! Jo n'he fet quatre...i a la darrera vaig haver de llençar mitja vida, però ja se m'està oblidant què esgotador va ser.

Clidice 5 de febrer de 2011 a les 16:45  

Només n'he fet tres i quan penso en la possiblitat d'una quarta em vénen ganes de colgar-me sota terra, ja et planyo. Que vagi bé! :)

La meva maleta 5 de febrer de 2011 a les 20:38  

Jo gairebé t'atrapo! En porto 5...i no conto les que vaig fer, vivint amb la meva mare.
Espero que el canvi que fas sigui per millorar...per si de cas, encenc un incens per tu i t'envio les meves millors vibracions.

Ho comences a notar?
Ànims Llum, una abraçada :-)

llum 5 de febrer de 2011 a les 21:33  

Garbi, Òscar,Epolenep, Clidi, Maleta : gràcies a tots pels ànims. Jo, ara mateix, no puc dir ni fava. Me'n vaig a dormir. Na nit!

el paseante 8 de febrer de 2011 a les 1:12  

Diuen que les coses imprescindibles de les nostres vides han de cabre en una maleta. Vaig camir d'aconseguir-ho. De moment, n'ocupen tres.

llum 8 de febrer de 2011 a les 10:31  

Jo no sé si en són una o en son tres les imprescindibles, paseante. El que sé és que estic moooooolt lluny de l'ideal.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP