Les veus de Graz : MAINOESTARD

Matí de diumenge. Per la zona de vianants només hi ha restes del 1-5 del dia anterior. Porqueria, pixums, llaunes ... Es veu que l'alegria desbordant per una victòria té aquests efectes. No hi ha ningú. Ni les iaies que van o tornen de missa. Ni els que, encara de ressaca, van a la pastisseria a comprar els primers croisants calents.
Obro la porta de la que ha de ser la meva futura casa. Fa més fred dins que fora. Començo a preparar-ho tot. M'espera "l'enèsima jornada de tapada de gotelé", una activitat que no recomano ni al meu pitjor enemic. No ès que m'agradi fer-ho, però l'economia no està per massa alegries i no sabeu a com cobren la tapamenta de gotelé per metre quadrat.
Agafo la galleda blava trencada. Hi poso aigua. De mica en mica el Revox ( és una pols que barrejada amb aigua fa una pasta que serveix per tapar esquerdes i irregularitats vàries). Abans però de barrejar-ho, poso la ràdio. Per fer una feina de tipus físic, necessito tenir una ràdio engegada. I he tingut la sort d'enganxar un concert en directe desde Graz : motets i nadales que sonaven com desde el cel. Estaven allà, ho sé del cert, per ajudar-me en uns moments en què haguès fet qualsevol altra cosa excepte la que estava fent. Dues coses tan allunyades han acabat esdevenint art totes dues: per una banda l'art de tapar gotelé ( que se n'ha de tenir, ja us ho dic ara) i l'art d'unes veus harmòniques, úniques, celestials. Tot plegat m'ha fet viure un d'aquells instants estranys de felicitat, fugissers però intensos. Tot plegat m'ha fet veure una llumeta petitona al final d'un tunel que ha acabat sent molt més llarg del que em pensava. Gràcies Revox! Gràcies Graz!

7 comentarios:

Sílvia, 20 de desembre del 2010, a les 8:17: mmmmh, o sigui, has tingut un "moment perfecte". Per això vivim, crec jo.
Clidice, 20 de desembre del 2010, a les 10:22: Uf! i en aquest temps! Ara, ja és ben cert que sense ràdio no es pot fer feina física, això ho sap tothom! :)
en Girbén, 20 de desembre del 2010, a les 13:32: Mentre li foties al Revox podries haver gravat el concert amb un Revox!
Mira, m'ha fet gràcia la curiosa homonímia entre una massilla i el Rolls dels magnetòfons.
Carme Sala, 20 de desembre del 2010, a les 15:10: Molt maca la teva anècdota...jo, que també he fet obres amb les meves pròpies mans en pisos glaçats i desangelats, dono fè de com pot ser de gratificant, estar acompanyat per una música inspiradora...

Aquestes petites feines prosaïques, tot d'una poden tenir un punt poètic, que més endavant, quan tornis a sentir la mateixa música, segur recordaràs.

Es dura la feina que et toca fer ara, però t'asseguro que a la llarga et resultarà enormement gratificant.
Ànims i una abraçada,
Carme
llum, 20 de desembre del 2010, a les 16:48: Epolenep, primer de tot , benvinguda ! Penso que no ens coneixem encara , no? Tens tota la raó, ahir vaig tenir un moment perfecte. Petit, minúscul, però vibrant, màgic.
Clidi, sense ràdio no sé viure.
Girben, jo també vaig riure molt quan vaig comprar el refotut Revox, perquè jo hi havia treballat molt amb aquests magnetòfons.
Carme de la maleta: És veritat que la música ho és tot per a mí. Em serveix d'inspiració en tot moment, fins i tot en els dies durs de cases desangelades que no hi ha manera de veure que algun dia es convertiran en una llar. Gràcies pels ànims!
Sílvia, 20 de desembre del 2010, a les 20:17: Gràcies...ja fa un temps que passo per aquí, i fins i tot havia comentat, però abans tenia un altre nom...:-)
el paseante, 16 de gener del 2011, a les 21:46: Jo per tapar gotelé poso Ràdio Tele Taxi.