Paul

>> divendres, 18 de juny del 2010

Primer de tot agrair el collage al Quim de Nova Zelanda . Avui aquest bon home ( en MacCartney, no en Quim) fa 68 anys i clar, no es pot evitar pensar que el pas del temps pot arribar a ser cruel o molt cruel. Ara, com va dir un amic meu una vegada, en Paul sembla molt més la tieta Paulina que aquell músic guapíssim que a mi en tenia el cor robat. No he estat mai de posters , jo, però en Paul... això ja era una altra cosa. Somniava amb ell, tenia les meves fantasies amb ell, m'escoltava tot el dia les seves cançons. Va ser un enamorament total. Ho hauria fet tot per ell. Fins que va arribar - pobreta, al cel sigui - la Linda Eastman, la rica hereva del món de la fotografia . Que es fessin novios i començar a desenganxar els posters va ser tot una. I també deixar d'escoltar-lo a ell sol o amb els Beatles, 1000 vegades al dia ( mínim). Ara veig que vaig fer bé de no insistir-li. Si haguèssim acabat junts, ara em semblaria que estic amb una figureta de cera del Museu de Madame Tussaud... però també seria inmensament rica.
Potser no ho vaig gestionar bé tot plegat...
By the way, happy birthday Paul!


2 comentarios:

Garbí24 18 de juny del 2010, a les 16:36  

Potser ets més rica ara que si haguessis acabat amb ell, mai sabem com hagués estat.....

Carme J 18 de juny del 2010, a les 23:10  

Havia sentit a dir tantes vegades
-" Massa maco per a ser home"- que em deuria trumatitzar i els guapos propiapiament dit no m'entusiasmen, com be ja pots haver imaginat i comprovat!Hi, hi!
Jo preferia a George Harrison, encara que sense penjar cap poster ni portar fotos a la carperta.

Es que de joveneta era molt seriosa, madura i adulta. Sort que ja se m'ha passat i estic curada!!!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP