Paul

Primer de tot agrair el collage al Quim de Nova Zelanda . Avui aquest bon home ( en MacCartney, no en Quim) fa 68 anys i clar, no es pot evitar pensar que el pas del temps pot arribar a ser cruel o molt cruel. Ara, com va dir un amic meu una vegada, en Paul sembla molt més la tieta Paulina que aquell músic guapíssim que a mi en tenia el cor robat. No he estat mai de posters , jo, però en Paul... això ja era una altra cosa. Somniava amb ell, tenia les meves fantasies amb ell, m'escoltava tot el dia les seves cançons. Va ser un enamorament total. Ho hauria fet tot per ell. Fins que va arribar - pobreta, al cel sigui - la Linda Eastman, la rica hereva del món de la fotografia . Que es fessin novios i començar a desenganxar els posters va ser tot una. I també deixar d'escoltar-lo a ell sol o amb els Beatles, 1000 vegades al dia ( mínim). Ara veig que vaig fer bé de no insistir-li. Si haguèssim acabat junts, ara em semblaria que estic amb una figureta de cera del Museu de Madame Tussaud... però també seria inmensament rica.
Potser no ho vaig gestionar bé tot plegat...
By the way, happy birthday Paul!