Cançó n.154/DS 050610-Running in the family

>> dissabte, 5 de juny de 2010

Avui fa una setmana que estava patejant-me els carrers de Nova York. I avui estic a casa els meus pares, on visc a l'espera de trobar un lloc propi per viure. Quina sensació més estranya : en pocs dies he passat de viure a casa meva a un hotel a costat de l'Empire State Building i a una torre situada a un poble de l'Alt Penedès. Tres paisatges força diferents i tres situacions també ben diferents. La vida pot canviar tant en tan poc temps! Mai no t'ho esperes... Escric aquest apunt davant del mateix paisatge que em va acompanyar la meva joventut, el paisatge davant del qual m'he desesperat, he rigut, he estimat, he estudiat, he escoltat música, m'he cagat en tot i he plorat. I ara, heus aquí, torno a estar igual, igual, després de no sé quants anys. És estranyíssim, de debò. Torno a viure amb la família i no és pas que això, per se, sigui dolent. Però necessito recuperar la meva vida, el meu espai, els silencis...
Us deixo amb aquest grup dels 80 que m'agradava molt. Vaig poder-los veure un parell de cops en directe i no és que fos un megagrup però ho feien bé. Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ells en una ocasió i eren bona gent.

6 comentarios:

Jordi Cirach 5 de juny de 2010 a les 13:11  

Hola, he descobert el teu blog i m'ha agradat molt. M'he fet fidel seguidor, jo tinc un blog de cultura “L'imperdible de ℓ'Àηimα espero que també t'interessi!

Records i felicitats pel blog!

>Jordi Cirach
L'imperdible de ℓ'Àηimα
http://www.imperdibleanima.blogspot.com

llum 5 de juny de 2010 a les 15:10  

Jordi, cada cop que entra algú al meu blog em sento afortunada. I si a més li agrada... ja no puc demanar més. Benvingut a casa meva. I per descomptat que passaré per la teva. Ves fent un tè...;D

el paseante 6 de juny de 2010 a les 1:58  

Llum, són etapes. La vida ens porta mals rotllos a vegades, i altres ens regala oportunitats sense esperar-ho. Has de tenir paciència.

Quan deixis la teva habitació a casa dels pares, me la podries llogar?

llum 6 de juny de 2010 a les 10:44  

Et llogo l'habitaació dels pares , és més, te la deixo gratis si vens a NY amb mí ;D

La meva maleta 6 de juny de 2010 a les 12:49  

Ei Llum...és difícil canviar d'escenari. Ho sé. Tant de bò trobis aviat el teu lloc...és qüetió de temps.

M'encanten els Level 42!
Una abraçada.

llum 6 de juny de 2010 a les 17:00  

La meva maleta: estic encantada que t'agradin els Level42. Són part de la meva BSO vital, part de la música que m'ha acompanyat al llarg dels anys.
Tens raó quan dius que és qüestió de temps, però sóc molt impacient. Sempre ho he estat i ni amb els anys he pogut aprendre a ser-ho. Ho vull tot JA! Gràcies pels ànims. Un petó.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP