Cançó n. 148/DV 280510 - This is not America

>> dijous, 27 de maig de 2010

Buscant una cançó que il·lustri la banda sonora d'aquest viatge he recordat aquesta peça que m'agradava molt i que fa temps que no escoltava. David Bowie ha estat sempre un dels meus cantants preferits i en Pat Metheny m'encanta , o sigui que l'havia de posar.

Diuen que New York no és America i penso que qui ho diu té raó. Quan he tingut oportunitat de viatjar fora d'aquesta ciutat, he pogut comprovar que les coses són una mica ( o molt, depèn dels casos) diferents. New York és una barreja de coses tan espectacular, que com no te la prenguis amb mesura pot acabar descolocant-te. Hi ha tants New Yorks possibles com siguis capaç de descobrir. N'hi ha un a cada cantonada. N'hi ha un de glamourós i fantàstic on no hi cap segons què. N'hi ha un de gent que treballa i viu com pot.N'hi ha un dels marginats i els desposeïts, dels que pringuen sempre, passi el que passi. N'hi un que viu de la caritat i un altre que viu arrepenjat a les cantonades de Wall Street especulant amb tot allò que es pugui. N'hi ha un d'exclusiu i, com no podia ser d'una altra manera, un de turístic. I és en aquest on volia arribar. Fa una estona estava asseguda al bell mig de Times Square. I quan dic al bell mig, vull dir a la calçada central que la ciutat de NY ha recuperat per a la gent. Han tancat un bon tros al tràfic i això permet estar al mig d'aquella imatge topiquíssima de la ciutat amb els rètols lluminosos a tot drap, les cotitzacions de la borsa i advertisings de tot tipus. Estava asseguda just davant d'un altre dels tòpics de NY, el Naked Cowboy, aquell senyor que toca la guitarra en calçotets. Trobo una mica patètic que tothom s'hi vulgui fer una foto, però que els hi vols dir. Cadascú es fa el seu viatge a NY a la seva mida. Hi ha qui vé sense espectatives i es deixa portar. N'hi ha d'altres que venen amb un paquet d'agència i no se surten del guió. N'hi ha d'altres que busquen fer-se les fotos en els llocs més tòpics de la ciutat. Cadascú gasta els seus diners i els seus dies de vacances com li dona la gana. Però el cert és que aquesta ciutat té una resposta per cada espectativa, per cada viatge que un hagi pogut imaginar. Fins i tot el que no s'hauria imaginat mai. Com m'ha passat a mí. Quan vaig venir aquí ni se'm va passar pel cap que els meus dies d'estada a NY coincidirien amb la setmana de la flota, com en diuen aquí The fleet week. O sigui que venen els barcos i els submarins i tota mena d'artilugis i els ensenyen a la ciutadania. Els pots veure per dins i per això avui he trobat surreal estar-me passejant per un portaavions enorme com un poble veient com els marines ensenyaven com funcionava una pistolota als nens que s'hi apropoaven. Això també és New York. I encara que tot això em costa d'empassar ( vull dir tota aquesta cosa bel·lica i patriòtica dels americans) he entrar a dins d'un helicopter i he pogut sentir per un moment i en una proporció ínfima, com se senten aquests soldadets que fan la guerra per compte d'altres. Nens gairebé, perquè és el que són la majoria, destinats a fer realitat la bogeria de la guerra. Això també és New York. I m'agradat coneixer-ho.


1 comentarios:

en Girbén 28 de maig de 2010 a les 7:33  

Brr! I quin gran tema per a sempre el "This is not"; amb aquest trot rítmic inquietant, tens perquè vas esperant es resolgui amb un esclat i no te'l concedeix.
Xa la la la... Xa la la la...

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP