Cançó n.104/2010-Who will comfort me?
>> dijous, 15 d’abril del 2010
Qui em confortarà en els dies tristos, grisos, de boira...
Qui em comfortarà quan no hi hagi postes de sol rogenques i l'aire no sigui transparent...
Qui em confortarà quan tingui un nus a la gola i no pugui empassar-me les ferides...
Qui em comfortarà quan no hi hagi nit de cinema, ni concerts, ni passejades pel bosc...
Qui em confortarà quan la música ja no soni ...
Per sort, hi ha gent com Melody Gardot que posen un punt de llumeta a la foscor d'aquests moments.
Entrades
.JPG)
4 comentarios:
Uf, davant de preguntes tan existencials i tan depresores, em passa pel cap una cançó de la Trinca que deia "no hi posis pas l'amor al plat de la balança, cada dia que neix t'ofereix una flor". És un missatge facilot i ximplet, però a mi em funciona.
I l'altra opció és l'epicúria: amistat i autosuficiència (tot i que a això de l'autosuficiència jo no hi arribo de cap de les maneres)
Música i cançons són uns dels raconets més comfortables que conec.
T'estas convertint en el meu referent musical per descobrir perles com aquesta....que lo sepas...;)
Oscar i Garbi, res em fa més feliç que compartir la música que m'agrada. Leblansky tens tota la raó però amb el tema de l'autosuficiència a vegades es fa tot massa feixuc...
Publica un comentari a l'entrada