Cançó n.104/2010-Who will comfort me?

>> dijous, 15 d’abril de 2010

Qui em confortarà en els dies tristos, grisos, de boira...
Qui em comfortarà quan no hi hagi postes de sol rogenques i l'aire no sigui transparent...
Qui em confortarà quan tingui un nus a la gola i no pugui empassar-me les ferides...
Qui em comfortarà quan no hi hagi nit de cinema, ni concerts, ni passejades pel bosc...
Qui em confortarà quan la música ja no soni ...

Per sort, hi ha gent com Melody Gardot que posen un punt de llumeta a la foscor d'aquests moments.

4 comentarios:

LEBLANSKY 15 d’abril de 2010 a les 11:37  

Uf, davant de preguntes tan existencials i tan depresores, em passa pel cap una cançó de la Trinca que deia "no hi posis pas l'amor al plat de la balança, cada dia que neix t'ofereix una flor". És un missatge facilot i ximplet, però a mi em funciona.
I l'altra opció és l'epicúria: amistat i autosuficiència (tot i que a això de l'autosuficiència jo no hi arribo de cap de les maneres)

òscar 15 d’abril de 2010 a les 12:03  

Música i cançons són uns dels raconets més comfortables que conec.

garbi24 15 d’abril de 2010 a les 12:33  

T'estas convertint en el meu referent musical per descobrir perles com aquesta....que lo sepas...;)

llum 15 d’abril de 2010 a les 17:04  

Oscar i Garbi, res em fa més feliç que compartir la música que m'agrada. Leblansky tens tota la raó però amb el tema de l'autosuficiència a vegades es fa tot massa feixuc...

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP