Final d'etapa

>> dilluns, 15 de març de 2010

S'ha acabat. Finiquitat. Ara, una altra cosa. El que ha de venir no ho sé. Incertesa. I la por que ho impregna tot. S'ha acabat. Fa mal, fa por acabar i començar una altra cosa. No sé que ha de venir i ara em fa por tot. La primavera està per arribar però jo tinc fred. Molt fred.

9 comentarios:

LEBLANSKY 15 de març de 2010 a les 23:08  

Ai, ai, ai, Llumeta, que em preocupes. Relax i música, que va molt bé per quan un està de tempesta de neu. Mainoestard.

llum 16 de març de 2010 a les 9:53  

Gràcies Leb pel teu escalf en temps de fred.La veritat és que em fa falta. S'agraeix molt!

garbi24 16 de març de 2010 a les 16:05  

Mai sabem el que vindrà, per això hem de fer el que ens ve de gust en el moment.
Saber-ho fer es el que costa. Anims i energia

llum 16 de març de 2010 a les 16:59  

Gràcies Garbi. Racionalment ho tinc clar això del carpe diem, però el cor diu una altra cosa.Gràcies pels ànims!

joanfer 16 de març de 2010 a les 18:38  

Després de tota tempesta sempre arriba la calma. L'important és seguir caminant i no defallir...
Molts ànims!

llum 16 de març de 2010 a les 20:51  

Gràcies Joanfer. M'arriben els vostres ànims i em van molt bé!

Carme J 16 de març de 2010 a les 21:31  

M' afegeixo a reafirmar que Mainoestard per recomençar, però sempre calen anissos d' il·lusió!
Tasta'ls! te'ls recomano i avui per ara et podria convidar, me'n queda algun, perquè sovint s'acaben.

Anònim,  16 de març de 2010 a les 21:56  

Sembla que ha arribat l'hora de tancar una porta per obrir-ne una altra. No t'ha de fer por. Ets la reina de les portes i ho saps (potser te n'has d'acabar de convèncer, però ho saps). Tens les claus de totes les portes, passades, presents i futures.
Ja ho deia la fleuma de la Doris Day "que será, será?" (no sé com es posen els links, per si ho vols veure: http://www.youtube.com/watch?v=xZbKHDPPrrc)
El futur és incert però... endavant les atxes, que el cristo va a les fosques!!!

llum 17 de març de 2010 a les 10:17  

Anònim i Carme, gràcies per reconfortar-me en aquests moments xungos. Us dono les gràcies a tots, als germans blocaires i als que no ho són però a vegades passen per aquí. No en conec a cap en persona i , ja ho vaig dir un dia, se'm fa estrany que un estrany ( valgui la redundància) se m'acosti i em doni ànims. La blogosfera té aquestes paradoxes virtuals. Però el que val és que encara que no us conegui, m'arriba la vostra escalforeta. Petons mil.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP