Cançó n.49/2010-Manea cu voca

>> dijous, 18 de febrer de 2010

M'encanten els Fanfare Ciocarlia. Energia directa a la vena que he vist dues vegades. La primera a Santiago de Compostela. Va ser impressionant. Tocaven al carrer, sense escenari ni res i la gent es tornava boja. Era un no parar de saltar, de ballar, de riure. La segona va ser a l'Auditori de Barcelona en una trobada de musics gitanos de Macedonia, Romania, Bulgària, d'aquí.... Va ser també fantàstic. Si no coneixeu aquests músics, ja és hora. Us els recomano.



3 comentarios:

LEBLANSKY 18 de febrer de 2010 a les 17:31  

És que jo sempre els veig com músics de carrer, i això no ho dic com quelcom menyspreable, sinò tot el contrari: el més difícil és el directíssim, on no n'hi ha ni seients ni espectadors fixes.

Violette 19 de febrer de 2010 a les 0:27  

Aquest vídeo m'ha recordat el viatge que vam fer en tren pels Balkans i Romania a la recerca de fanfaries, trombons i trompetes. Per sort, vam arribar a Guça, un poble serbi on cada any hi ha la festa de la trompeta... Si t'agrada aquesta música hi hauries d'anar algun dia, Llum. És impagable!!

llum 19 de febrer de 2010 a les 0:29  

VIolette , he de parlar amb tú. Com ho puc fer???

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP