The Doors
>> dilluns, 15 de febrer del 2010
Avui començo a publicar fotos de portes. Fa temps que en faig allà on en veig una que m'agradi. Les portes tenen tot un llenguatge. N'hi ha que et conviden a passar, d'altres en canvi et mantenen fora, a ratlla. Com si de dins la casa algú li digués "espanta els forasters". De les portes de les cases en pots deduir com són els de dins. Si més no, et permet inventar-te una història. Fins i tot en el meu francès macarrònic.
Mademoiselle de Monguillot dort et dort.
Jamais oublie son amour, mais aujourd'hui elle placidement dort.
Peut être elle attende son prince d'or. Peut être son bissou ...
Mais en ce moment, Mademoiselle de Monguillot,
simplement dort.
Mademoiselle de Monguillot dort et dort.
Jamais oublie son amour, mais aujourd'hui elle placidement dort.
Peut être elle attende son prince d'or. Peut être son bissou ...
Mais en ce moment, Mademoiselle de Monguillot,
simplement dort.
Entrades
.JPG)
2 comentarios:
acabo de descubrir el teu blog. M'agrada.
Jo també tinc una colecció de fotos de portes i de timbres de portes
Hola viu i llegeix, encantada de que t'agradi. Espero veure't sovint. Tinc moltes portes, però ara fa temps que no actualitzo. Això dels timbres, veus, no ho havia pensat però em sembla molt bona idea. Ja passo pel teu blog i ho veig.
Publica un comentari a l'entrada