Homo gastronòmicus/1

>> divendres, 26 de febrer de 2010

Avui enceto una tanda de posts sobre temes gastronòmics varis ( incloses alguna que altra recepta) i l'he volgut començar parlant d'Islàndia.

Aquest dissabte hi ha una celebració a Barcelona que quan me la van explicar vaig pensar que podria compartir amb vosaltres.
Els celebrants són islandesos. Ja se sap que Islàndia és coneguda pel bacallà, per la Björk i ara perquè estan en bancarrota. Però més enllà d'això algú sap que fan , com són, que mengen? Doncs avui coneixereu una miiiica més aquesta gent. Entre gener i febrer celebren una cosa que gairebé no puc escriure perquè em falta una lletra que no sé com posar, però diguem que és una cosa així com "?orrablót" ( pronuncïis zorrablot more or less).Aquest dia es fa el menjar tradicional islandès anomenat "?orramatur" ( pronuncïis zorramatur) . El motiu de la celebració és que arriben els dies de llum i es deixa enrera l'hivern, motiu lògic de celebrar si tenim en compte que aquella gent es passa gairebé tot l'any sense llum del sol. Després de mesos vivint en la obscuritat, s'intueix la primavera. A celebrar-ho doncs!. L'àpat consisteix en pa negre, cap de corder cuit tallat en làmines, embotit realitzat amb fetge d'ovella cuit, peix sec amb mantega, peix marinat i pure de nap. Fins aquí, bé, no? Però també hi ha Súrsadir hrútspungar (escrot i testicles d'ovella curats), Súrmatur ( Carn elaborada a l'antiga, com quan no hi havia neveres) i com a plat estrella el Kaestur hákarl ( tiburó/tauró podrit. Literalment. Fet a base d'enterrar el tauró en qüestió sota a terra durant uns dies /mesos i rescatat a fí de bé per la festa islandesa). Curiós el menjar, eh?
Els desitjo que tinguin una bona trobada i que ho passin d'allò més bé.

5 comentarios:

LEBLANSKY 26 de febrer de 2010 a les 17:54  

Oé oé oé, faig la ola virtual a la teua proposta de tractar temes gastronòmics però... cap d'ovella? Testicles? Tauró enterrat? Ehem, em sembla que aquests ingredients són... er, uh, com ho diria? No, millor no ho dic.
[però confesso que tot plegat sona molt exòtic i aventuresc]

garbi24 26 de febrer de 2010 a les 18:29  

Jo hi vaig estar aquest estiu passat i haig de dir que es un pais maravellos per moltes coses...però jo aqquests plats el vaig deixar per els natius i vaig tirar més cap al bacallà i el salmó.

llum 26 de febrer de 2010 a les 21:50  

Leb, Garbí : He de dir que les persones que em van explicar això, s'autodefineixen com a primitius en molts aspectes(el gastronòmic també). El fet d'estar en una illa tan apartada i aïllada durant molts anys, sense gairebé ingredients autòctons, no ha creat les condicions per la creació d'una gastronomia rica com la nostra. En aquest aspecte deu ser molt dur ser islandès. En canvi, com tu dius, Garbí, el país és meravellós.
Leb, celebro que t'agradi, el que no sé quan i què escriure perquè falta teeeeeeemps!

Allau 27 de febrer de 2010 a les 0:15  

Digueu-me estrany, però ho trobo tot molt apetitós. Algú em convida?

llum 27 de febrer de 2010 a les 7:59  

Allau : No, estrany, no . Jo diria que curiós. Penso que una manera brutal d'apropar-se a la cultura d'un país és justament la cuina. Em sap greu no poder-te convidar... Ara, si vols una truita de patates o una bona escudella, encara ho podrem arreglar.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP