Em passa sovint

>> dilluns, 11 de gener del 2010

Em passa sovint. Sobre tot quan vaig a treballar. M'agrada conduir, principalment per carreteres secundàries. Em permet veure coses que no es veuen a les autopistes . Puc gaudir del paisatge, d'una velocitat tranquila i no imposada, de detalls que fan més humà el trajecte cap a la feina. El que també em passa sovint però, és que vaig una mica tard i llavors és quan decideixo agafar la drecera ( que a vegades es pot convertir en una ratera) de l'autopista. Llavors és quan em passa. Agafo velocitat de creuer ( quina deu ser aquesta velocitat i perquè en diuen de creuer? I de quins creuers estem parlant : de Costa Cruceros, de Grimaldi o de Trasmediterrània? Agafen tots la mateixa velocitat? Així? doncs, per què en diuen velocitat de creuer? En fí. Com deia, un cop agafada la famosa velocitat de creuer ( que, desenganyem-nos, són els 120 que permet com a màxim l'autopista en aquest país) és quan em passa . M'agafen unes ganes indescriptibles d'agafar aquell carril lateral indicat per un rètol de color blau on posa França i desviar-me del meu trajecte. I conduiria fins que les cames se m'enrampessin. I no té res a veure amb no anar a treballar, perquè a mí treballar m'agrada i la meva feina, encara més . Però son unes ganes irrefrenables de deixar-me anar, d'oblidar-me de responsabilitats, de deixar-ho tot , de no sentir el pes de les obligacions... D'agafar carreteres secundàries ( en el cas de França, delicioses, amb aquells túnels de plataners que fan aquella ombra a l'estiu) , d'aturar el cotxe i baixar a comprar uns fruits secs al mercat, de fer un pastís ( el licor) en una terrasseta d'una brasserie. Potser de fer petar la xerrada amb una senyora que es diu Clementine o Paulette, tan se val. I entrar a un brocanter i fer veure que vull comprar una tauleta art deco que no puc pagar . I d'entrar a una boulangerie i comprar una baguette i formatge, i menjar-m'ho en un prat .Tinc ganes de fer-ho un dia. De trucar a la feina i dir : m'han abduït i estic a Mart, tornaré quan pugui.
Em passa sovint. Cada cop més.

1 comentarios:

Anna Espinach Llavina 14 de gener del 2010, a les 23:43  

si hi hagués aquell botonet del facebook que posa "m'agrada", ara l'apretaria. Em sento molt identificada amb aquesta sensació i amb el concepte "em passa sovint". Ai... (això és un sospir).

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP