L'Agustí

>> divendres, 10 d’octubre de 2008







Un dia apareix un comentari a una entrada. Era d'en Mozartiano, que proposa que faci una ullada al meispeis d'Angelina i els Moderns. La faig i en veure el seu look i la seva música, les meves neurones comencen a fer un remember imparable. L'Agustí. Va ser gairebé com un germà per mí quan jo era una marreca. De fet , jo li feia la guitza quan els seus amics venien a assajar a casa, com fan els germans petits als grans. Ell tocava la guitarra i feia cançons. El recordo a l'habitació petita de la casa del carrer Sant Josep, a Igualada, la que donava a l'escala. El "xicón", com li deia la meva àvia valenciana, es reunia amb altres nanos de la seva edat i allà, amb un tocadiscos monoaural Phillips posaven discos petits dels Animals, dels Mamas and the Papas, dels Rolling Stones i d'altres grups que no van tenir carreres tan exitoses, però que van col·locar grans cançons en els hit-parades de l'època com The Tremeloes, The Young Rascals, o The Turttles. Jo , que devia tenir 6 o 7 anys, m'escapava sempre que podia a la seva habitació. A ell no li feia gens de gràcia tenir una mocosa al voltant. I en canvi a mi m'agradava tant escoltar-los fent versions yé-yé de les músiques del moment!
De mica en mica, allò que eren nomes unes trobades informals a casa, es va convertir en alguna cosa més. Algú els devia animar - o ells mateixos - i van fer un grup : Els Corbs. Recordo que per actuar es van fer uns jerseis de coll-cigne amb un corb brodat al pit. Brutal. I es van fer unes fotos per poder signar autògrafs . Després van venir les gravacions dels discos. En aquella època tenien força èxit a la comarca .Primer es feien dir Els Corbs ( eren molt jovenets tenien 17 o 18 anys, no més), després Els Cuervos.
El meu tiet engegaria una poc exitosa carrera en solitari amb el nom d'Agustí. Cantava en català i era l'època de la Nova Cançó. Era d'un poblet que es diu Rafelguaraf i tenia família a Xativa, d'on era en Raimon. Sempre m'he preguntat que hagués passat si no hagués existit en Raimon. Hauria tingut una bona carrera?. Tenia característiques força semblants : era valencià, de la mateixa comarca, la mateixa edat... El meu tiet cantava força millor, però les seves cançons parlaven més de sentiments que no pas de reivindicació.
Mai no va arribar a ser una figura, però en canvi sempre va viure de la música, cantant a diferents pubs, quant era moda que en aquests locals hi hagués un cantant, o un còmic ( va compartir "cartell" per exemple algún cop amb Eugenio, o Mariano o algún d'aquests). També va tenir una temporada de "famosillo" doncs va cubrir la vacant d'un component dels Rumba-3 - Tu nombre, amor , tu nombre, como un barquito velero, que cruzando va los aires rumbo a mi pensamientoooo - , quan aquest va anar a fer la mili. Amb ells va arribar a gravar algún disc i fer algunes actuacions televisives, doncs llavors els Rumba 3 tenien molt èxit.
Els darrers anys va acabar tenint el seu propi local amb un soci. Es deia Barlovento i estava a Salou. Recordo tant les seves actuacions allà! El seu repertori era molt eclèctic : desde Serrat a Perales, passant pel cançoner català - adeu clavell morenet, adeu estrella del dia - o les seves pròpies cançons. Allà també hi actuaven altres cantants com la M. Angels Balada o grups com Brasil 2000 que em van descobrir la màgia de la música d'aquell país - Tarde em Itapoá - .
Gràcies Mozartiano per "inspirar" aquest record a l'Agustí.

2 comentarios:

Mozartiano 16 d’octubre de 2008 a les 11:52  

De res. Es un plaer sentir aquestes històries. I seria pla més bonic escoltar-les (en forma de música i/o paraules). Qui sap si menjant uns macarrons (ups! potser això ja seria abusar...).

P.D: si tinguessis alguna cosa en MP3 o qualsevol format que sigui fàcile d'intercanviar per internet m'agradaria molt poder tenir-ho. Podria ser bonic veure si ens atrevim a tocar algun tema dels Corbs.

Gràcies per tot.

Anna Espinach Llavina 16 d’octubre de 2008 a les 14:16  

EI, ei... Però això és la bomba!! La Marina i el Tito Comes junts en un blog! Marededéu, això sí que és una festa! Ole, ole!!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger template Simple n' Sweet by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP