POR
>> dilluns, 20 d’octubre del 2008
Tres lletres només per descriure aquest sentiment tan intens que t'etziva un cop de puny a l'estòmac una i una altra vegada en determinats moments de la vida . Un mal molt gran que ens paralitza, que no podem dominar o tenir sota control.
No me l'explico la por.
Por a volar, a la incertesa de la feina, al futur, a la felicitat, a la mort, a la vida, a patir.
No vull tenir por.
Tinc por a tenir por, perquè la por no em deixa anar endavant.
Entrades
.JPG)
3 comentarios:
Jo crec que la por és el que ens fa avançar, sincerament. I que sense por, seríem ximples. A mi el que em fa por, però, és el pànic. Això no, que no m'agrada... gens.
Doncs jo penso que no. No he fet moltes coses a la vida per por. Jo no crec que la por ens faci anar endavant, tu sí?
Jo sí, perquè com que em fan por tantes coses m'obligo a fer-ne més que no pas si no en tingués. Potser per mi la por és només neguit. El pànic sí, que és el que em frena...
Publica un comentari a l'entrada