Gossos

Tot anant Rambla avall, vaig veure un gos ... Quin animal tan lleig , vaig pensar, tot apartant-me d’ell. I no només perquè li faltava la cua. D’aquella bocota sortien un munt de baves que arribaven a terra en un fil. Un ull mig tancat, una pota ranca i un pelatge de color indefinit per la brutísia que acumulava, m’acabava de confirmar la repugnància que em va produir aquell pobre animal.
Anava d’un cantó a l’altre de carrer, empès ara pel trànsit, ara per uns quans galifardeus que li donaven puntades de peu. Era una pura nafra, pobre gos . I malgrat tot, els seus ulls espurnejaven quan la Sra. Teresa, després de buscar-lo una estona, li donava les restes del sopar. No podia remenar la cua perquè li havien tallat, temps ençà, una colla de brètols del barri. En la seva ànima de gos, hi havia un estol de sentiments que segurament ens costaria de trobar en aquells “humans”: agraïment, afecte, tendresa...
Només veure que s’acostaven aquelles sabatilles liles apelfades, l’animal començava a tremolar de satisfacció i no parava fins que la Sra. Teresa mirava el rellotge i se’n tornava a casa , puntual per veure la novel•la. El gos, en aquell moment, si hagués pogut parlar, li hauria dit que se l’emportés a casa, que ja no podia més, que l’estimava, que volia envellir al seu costat. La Sra. Teresa, però, no estava per orgues i després de deixar la bossa amb el menjar no perdia ni un minut més amb aquell gos miserable.
La Sra. Teresa va pujar a dures penes els 4 pisos més el principal que la dúien fins a casa seva. Un cop va arribar a dalt es va treure la bata i es va quedar en camisa de dormir. Espatarrada davant el televisor, la dona anava apagant una cigarreta darrera un altra a un cendrer desbordat de tota mena de restes. A la cuina, la fregidora desprenia encara una ferum insuportable, malgrat estar apagada. I sobre la taula, un plat de llegum a mig menjar.
Quan pujava en direcció cap a casa, vaig tornar a trobar-me amb aquell gos pudent. Ja era mala sort, tornar-lo a veure. Em vaig desviar a la que vaig poder, però no vaig ser a temps: el meu peu dret va anar a parar sobre la bossa de massa llefiscosa on el gos tenia ficat el morro...D’aquella feta ençà, mai més no he menjat cigrons cuits.